Només en queden les runes, el baluard ha caigut de vell, i les pedres s’amunteguen per terra. Hem agafat un tros de teula. La portaré a casa, després de tants anys cal que estigui a aixopluc. Encara la guardo, està molt ben feta, ha aguantat des de l’any 961 del naixement de Nostre Senyor, quan la va fer posar el compte d’Aulí, sobre la penya més alta de la comarca. Ara, reposa al costat dels meus llibres. Amb mi per sempre.
A n’Enric li ensenyo el nostre horitzó. Ell assegut, percep amb mi per on començarà la nostra independència i el nostre futur. Jo li dic que allà on assenya-lo... No pensem que estem situats en un punt estratègic. Som damunt la frontera de Carlemany, just sobre la Marca Hispànica i som vassalls de Ramon II, marquès de Gòtia. Comença a albirar-se Catalunya.
Al sud hi tenim Al-Andalus, i la torre dels moros que ens vigilen, són súbdits del califa Abd-al-Rahman III, que morirà a Madinat-al-Zahra a la tardor i de pulmonia.
No sabem que aviat engegarem a fer punyetes l’imperi Carolingi. Ara si, que volem enviar a pastar fang l’imperi Espanyol, per unes raons semblants.
Em sabrà greu per una cosa, al Real Madrid només ens hi podrem enfrontar per la Copa d’Europa.
2 comentaris:
Enviem-los a pastar fang ben aviat!!
Assenyala, CARLES, el nostre futur... endavant!! Endavant i lliures!!
Bah, és igual si només ens enfrontem amb aquells per la Champions, seran dos partits, pim, pam i fora! :-P
He començat l'any pessimiste, no veig l'entorn preparat.
Sinsserament crec que d'espanya domes esn pot salvar Europa. Nosaltres sols no ho podem fer'ho
Ens hem de veure i parlar molt!!
en tinc moltes ganes
l'enric
Publica un comentari a l'entrada