“Inter duos litigantes, tertius
gaudet”, entre dos que litiguen, n’hi ha un tercer que se n’alegra.
Els romans eren savis. No és estrany
que tinguem tants problemes, ens els hem buscat amb tota la força de la desraó
i de l’estupidesa. I encara continuem barallant-nos entre els partits,
institucions, persones, idees, fins i tot del model de societat. Estem ben
bojos, el país se’n va a fer punyetes, crema, comença la gana, i ara encara
estem pensant com tirar-nos les responsabilitats de la nostra ruïna a la cara.
Tu més que jo, jo menys que tu. La culpa és de la Merkel, que està més lluny,
ens vol mal i porta tres botons a les jaquetes bessones. N’estic fins els
pebrots. Mentrestant ens abandonen fins i tot els especuladors que podran comprar-nos
a menyspreu, és a dir, com els desnonats que després de perdre la vivenda,
encara han de pagar-la.
"Tertius gaudet."
Lloc web d'aquesta imatge
viamagenta.wordpress.com
2 comentaris:
Si, és el això no és feina meva i jo no tinc res a veure. No sé com acabarà tot plegat. La meva àvia, segur que diria que està passant el mateix que abans de la guerra, però com que ja si en queda algú, ja és molt vellet, doncs ningú no es recorda.
Tenim foc per totes les vores. Si amb un bon aiguat es curés... Podriem sortir amb el tàlem a fer rogatives... Res, no hi veig el fi. Una guerra econòmica dura i els polítics com si no anés amb ells...
Fins la terra és rebel·la i ens explica les seves mancances ... Com ens toca posar la ma, hi deu haver algun non signe, posició per a demostrar el que es vol... Anton.
Publica un comentari a l'entrada