He entrat al Cappuccino, una cafeteria molt maca de Barcelona, que parlen en català. Era el capvespre i he demanat un te. Jo que sóc de pagès, no sabia que fos tant difícil prendre aquesta infusió.
- De Ceilan, que és te negre de la India.
- El Green Tea, que és te verd de la Xina
- Fruits del Bosc, que és el te amb gust a fruits del bosc.
- El Menta, que és el te de menta de la Xina.
- .....?
Finalment, posant cara de persona entesa i entenimentada, he optat pel te verd. Espero tres minuts. Ja sé que és un pecat, però hi poso sacarina, estic a règim calòric. Estarà massa calent?... No, esta a la temperatura justa. A primera vista, no és massa diferent del que prenc a casa. Vist d’esquitllentes i tombant una miqueta el cap, pot ser si que també és un pèl verdós.
El tasto mmm ... és suau. No és vulgar, mai me n’havia begut cap de tant bo.
Miro el tiquet, tres euros amb vint cèntims per un te. Faig una regle de tres, em surt que aproximadament aquest te va a 266.000 pessetes el Kg. Deu ser pels ports des de la Xina, i jo que vinc de pagès, no estic acostumat a aquestes “delicatessen”. A fora per la Via Laietana passa un pakistanès tot xulo amb el cap embolicat amb un turbant. Li deu fer mal.
Miro la paret de davant i promocionant un Foccia, que és Procciuto, formatge, tomàquet i oli d’oliva!!! Per tornar, hauré d’emportar-me la Visa i el talonari de xecs.
- De Ceilan, que és te negre de la India.
- El Green Tea, que és te verd de la Xina
- Fruits del Bosc, que és el te amb gust a fruits del bosc.
- El Menta, que és el te de menta de la Xina.
- .....?
Finalment, posant cara de persona entesa i entenimentada, he optat pel te verd. Espero tres minuts. Ja sé que és un pecat, però hi poso sacarina, estic a règim calòric. Estarà massa calent?... No, esta a la temperatura justa. A primera vista, no és massa diferent del que prenc a casa. Vist d’esquitllentes i tombant una miqueta el cap, pot ser si que també és un pèl verdós.
El tasto mmm ... és suau. No és vulgar, mai me n’havia begut cap de tant bo.
Miro el tiquet, tres euros amb vint cèntims per un te. Faig una regle de tres, em surt que aproximadament aquest te va a 266.000 pessetes el Kg. Deu ser pels ports des de la Xina, i jo que vinc de pagès, no estic acostumat a aquestes “delicatessen”. A fora per la Via Laietana passa un pakistanès tot xulo amb el cap embolicat amb un turbant. Li deu fer mal.
Miro la paret de davant i promocionant un Foccia, que és Procciuto, formatge, tomàquet i oli d’oliva!!! Per tornar, hauré d’emportar-me la Visa i el talonari de xecs.
5 comentaris:
ves fent tu amb el te. Ara, si ta donat el gust, entre tots s'ha de pagar... car o barato, que en sabem d'aquests preus ?Recarrega la butxaca i no facis el mandra que aquí estan per servir a DON DINERo que deia aquell, que si kla bossa sona... tralarà.
Mira, company portu la grip al nas i gola i l'ordinador em fa figa, que també em deurà costar caler... Com tu tant si vols com si no vols si vols seguir cotitza, eh, que si ! Anton.
El te verd és bo per a la salut, diuen.
Ho he provat. No m'agrada.
Dues tasses de cafè nòrdic tots els dies, cap més. Un al matí. L'una a la tarda.
Tenim cafeteries cars i una mica menys cars. El meu país és car. És millor beure cafè a casa:D Salutacions des del neu!
Antón, jo també arrossego el constipat des del 23 de desembre. Si per visitar Barcelona s'ha de portar la bossa que soni!
Merike, el cafè Cappuccino, es prop de l'estàtua de Ramon Berenguer que tu coneixes.
Si és el preu de tota la capsa al súper! Em fan tremolar quan em donen tantes explicacions, per que després et foten uns pals!
Joana, un te, només un te!
Publica un comentari a l'entrada