No sé perquè, però em recorda al poeta visual Joan Brossa. Jo si fos de les dignes autoritats de la vila, a l’encarregat de les pintades dels carrers de Tiana, l’honoraria amb el “Premi Especial del Bon Gust”. No sé si és un mal operari o un poeta, però m’agrada la seva displicència, prefereixo la segona opció en el seu quefer. És tant senzill dormir i fer somniar als altres... Pels que tenim el privilegi de poder passejar per Tiana, és reconfortant saber que no tot està en ordre, que les coses tècnicament perfectes, no sempre són les millors. Sóc tant vell que m’agrada la imperfecció i el desori. És, l’ordre meravellós del caos i també funcionem, oi?
5 comentaris:
Hehehehe... vull pensar que l'operari ho va pintar bé... que després han hagut d'aixecar la tapa aquesta per alguna causa i l'han posat torta i per això fa aquest efecte, no? :-))
Sí... ho he reconstruït i lliga bé ;-)
La culpa no és del "pintor", és del que no va tenir cap gràcia tornant a posar la tapa :-))
Que el dexin així, no fa pas cap mal, ni destorba i veus et fa rumiar, és senssacional!.Carme, en podries fer una acuarel·la?
Molts cops, l'art és improvització Visca!
Bona tarda Joan. Crec que quan l'atzar juga al nostre favor és d'agraïr. Feia dies i dies que hi passava i cada cop m'emocionava més.
De totes maneres jo sóc un amant de l'immprovització i l'incertesa.
Publica un comentari a l'entrada