M’ha despertat un silenci
de mantellina blanca.
Fora, ocells muts i amagats
s’arrauleixen enfredolits
sota els romanins i els grèvols.
Estic bé sota les flassades
de llana, pesants i aspres,
en una cel•la emblanquinada
i un llit que grinyola sorolls
de somier antic.
Flaires a florit i a rònec.
Escolto la calma del meu repòs
i miro en les parets
dibuixos dels escrostonats
de calç antiga i laminada.
L’aigua és freda
dins l’aiguamans de la tauleta,
com el glaç de fora,
com el meu silenci,
com aquesta matinada
sobre la mar plana.
de mantellina blanca.
Fora, ocells muts i amagats
s’arrauleixen enfredolits
sota els romanins i els grèvols.
Estic bé sota les flassades
de llana, pesants i aspres,
en una cel•la emblanquinada
i un llit que grinyola sorolls
de somier antic.
Flaires a florit i a rònec.
Escolto la calma del meu repòs
i miro en les parets
dibuixos dels escrostonats
de calç antiga i laminada.
L’aigua és freda
dins l’aiguamans de la tauleta,
com el glaç de fora,
com el meu silenci,
com aquesta matinada
sobre la mar plana.
Fotos cedides per la Família Canas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada