Darrera l’Escola Lola Anglada, a Tiana, hi ha un carrer nou, el Carrer Carme Donada, una dona que del servei a la seva comunitat en va fer vocació: Llevadora. Escric aquestes paraules amb indignació, però absent d’odi. Haig de parlar d’aquesta barrabassada, perquè la única cosa que la Carme haurà fet en la vida és el bé. Jo no sé quin odi anarquista podia generar la Carme Donada, la llevadora de Tiana i mare, via conducte uterí, d’una gran quantitat de tianenques i tianencs. Més aviat voldria suposar que l’autor d’aquesta bretolada ho ha fet per diversió, per que així li rota, perquè com que no sap que és l’anarquisme, li fot pel broc gros. Que es fotin!
Escric emprenyat per l’ofensa a la Carme, perquè la meva mare també va ser llevadora de poble i la meva germana també, i jo sé molt bé, que una llevadora rural no té hores, ni dies, ni nits i no és mereix que li embruti la placa del seu carrer un mal parit que es creu ser anarquista.
Saps Carme, tu i la meva iaia Júlia sóu de les poques persones, que en vida i de forma democràtica us han posat un carrer al vostre nom. A tu t’hi han afegit “llevadora”, a la meva àvia li van afegir l’any 1932 i a La Rinconada, Sevilla: “maestra” ... no és casual, oi?
Per cert convindria que l’Ajuntament netegés aquesta placa. Fa ja massa setmanes que està així.
Escric emprenyat per l’ofensa a la Carme, perquè la meva mare també va ser llevadora de poble i la meva germana també, i jo sé molt bé, que una llevadora rural no té hores, ni dies, ni nits i no és mereix que li embruti la placa del seu carrer un mal parit que es creu ser anarquista.
Saps Carme, tu i la meva iaia Júlia sóu de les poques persones, que en vida i de forma democràtica us han posat un carrer al vostre nom. A tu t’hi han afegit “llevadora”, a la meva àvia li van afegir l’any 1932 i a La Rinconada, Sevilla: “maestra” ... no és casual, oi?
Per cert convindria que l’Ajuntament netegés aquesta placa. Fa ja massa setmanes que està així.
4 comentaris:
Doncs sí, fa molta ràbia veure que hi ha algú qui es dedica a embrutar per embrutar... I què s'hi guanya amb això? Jo també m'empipo molt amb aquestes coses.
Benvolgut Carles, has entat encertat un cop més. És el mot més escaient "EL MALPARIT".
Estic convençut què si en el moment de naixer aquest personatge, l'estimada Carme hagués tingut el plaer d'assistir la seva mare en el part, tot i sabent el que aquest element faria en el futur sobre l'homenatge que Tiana li faria, hagués fet la seva feina amb el mateix amor i professionalitat què ella tenia vers tothom qui assistia.
M'agrada molt llegir i seguir les teves reflexions i pensaments
Una abraçada Carles!
Estic content, avui he passat pel carrer Carme Donada. Suposo que ha estat l'Ajuntament, qui ha fet netejar la placa. Suposo que en tenim que felicitar-nos, gràcies!
La semana pasada al recibir la revista Tiana pude leer un artículo con foto incluida sobre una pintada que alguien con muy mal gusto había hecho sobre una placa de la calle Carme Donada.
Me pareció muy adecuada la exposición en el artículo de lo ocurrido , pero no estoy de acuerdo que éstos inconvenientes deban ser resueltos siempre por el ayuntamiento,de nuestro bonito pueblo, que nos quedemos con la satisfacción de la denuncia y ahí acabe nuestra responsabilidad como colectivo.
Pues bien, yo mismo me fui a la citada calle el domingo pasado por la mañana y con un poco de disolvente y unos trapos el tema solucionado.
Aplico el refrán: A Dios rogando y con el mazo dando!!!!
Publica un comentari a l'entrada