Avui m’he despertat tard, m’han despertat unes músiques corals que no podia determinar. He pujat fins la sala d’estar, era la retransmissió pel 33 del concert de St. Esteve de l’Orfeó Català des del Palau de la Música. Llàstima, era quasi bé el final. Dormilega, dormilega... sempre, sempre estàs de pega. Qui de jove no treballa...
De sobte arribem al comiat. Massa tard!! El Cant de la Senyera. Tothom dempeus, jo també, tot sol i com un estaquirot, escoltant en el meu parer l’himne més bell i nostrat de casa, la Dolors estava a la terrassa.
M’han adono que tinc un nus a la gola i que hem cauen les llàgrimes. Hem deixo anar i començo a sanglotar... si algú hem veies es pensaria que tinc demència senil. És probable però no me n’avergonyeixo.
Ara, més que mai, com sempre, Visca la Terra i Visca Catalunya !!!
Desperta ferro...
Bon Any 2008!!
2 comentaris:
No crec que sigui demència senil. A l'inrevés. No sé quina edat té vostè (acabo de descobrir el seu blog) i el que demostra és tenir una salut i, sobretot, un esperit de ferro. Això no ho pot dir tothom.
Que sigui així per molt de temps.
Molt Bon 2008 i visqui la terra ben lliure!
Dessmond, estic content que un blocaire, encara desconegut, hagi trobat aquesta minúscula opinió dins de l'espai.
Jo tinc 65 anys i encara somnio que aquesta trista, traïda i dissortada terra un dia sigui lliure.
Publica un comentari a l'entrada