Riu una altra vegada
que l’enyor em corprèn
i cau fins el meu dintre
amb generosa coïssor.
Dona’m el teu riure
i la lluentor dels teus ulls.
Dona’m el teu viure
que quan calgui,
jo compartiré el teu plor
Blanca nit d’espais,
infinit de cossos amants,
mar negre i lluna brillant.
La pau...la pau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada