diumenge, 9 de desembre del 2007

NO ET PUC ASSOLIR

No et puc assolir,
és massa llunyana la fita.
Els meus peus cansats i escorxats,
caminen, caminen,
per les dreceres del mai serà.

Però un dia,
quan arribem al nostre port,
jo et faré meva
i tu em faràs teu.
Un dia, en pots estar
ben segura,
arribaràs a Seralpuc.

Si et plau, espera’m
que vinc cansat.
Prepara el jaç per l’amant,
que la palla estigui nova.
Arribaré de matinada,
vull sentir el teu cos calent
i la teva besada mullada.

* Seralpuc és tot el no he pogut ser

1 comentari:

menta fresca, aufàbrega i maria lluisa ha dit...

er recomano que enviis aquest fragment a la seguent adreça, i li dius que vens de part de la menta...
crosanas@gmail.com
ES UNA ORDRE, ho has entés o CRIDO MEEEES!!!