ORIOL

ORIOL, ORIOL.

Oriol,
Oriol,
espera encara ...
i deixa’t estimar
que demà
un home et faràs.

Ets tant desgraciat ...
fill on has deixat la sabata?
Cop de puny
al pubis del pare,
somriure dissimulat,
morros llargs
i cara bruta.
Dutxa de ciment,
despenjat i escabellat.

Però quan rius Oriol,
i caps tot a dintre.
Papa per què ...
Mama, què és...
Dolç, tant dolç,
mirada rodona.

Maig de 1977.