No et puc assolir,
és massa llunyana la fita.
Els meus peus cansats i escorxats,
caminen, caminen,
per les dreceres del mai serà.
Però un dia,
quan arribem al nostre port,
jo et faré meva
i tu em faràs teu.
Un dia, en pots estar
ben segura,
arribaràs a Seralpuc.
Si et plau, espera’m
que vinc cansat.
Prepara el jaç per l’amant,
que la palla estigui nova.
Arribaré de matinada,
vull sentir el teu cos calent
i la teva besada mullada.
* Seralpuc és tot el no he pogut ser
1 comentari:
er recomano que enviis aquest fragment a la seguent adreça, i li dius que vens de part de la menta...
crosanas@gmail.com
ES UNA ORDRE, ho has entés o CRIDO MEEEES!!!
Publica un comentari a l'entrada