NO PLORIS, NO

No ploris, no
que el temps passat
no et faci història.
Que l’amargor de l’haver dit
un jorn “sí”,
et faci dir ara “soc”
i “no”, cada cop
que et convingui ser lliure.

Mostra-li, amb energia si cal,
que només pertanys a l’espai
i que el temps el faràs tu,
amb la teva voluntat d’ésser.
Que els altres, amb tot cas –i per tu-
farcirem el viure.
I qui estimi,
seguirà fidel a la llibertat,
donant d’un mateix,
tot el que l’amor dels altres
siguin capaços d’entendre.

No et buidis doncs,
ni de lamentacions, llàgrimes,
ni rancúnies.
Pensa amb tot el que et podem
o volem donar,
i guarda petites mesures
del teu odi,
administra-les sàviament
amb amor,
preservant així,
la teva esperança
de viure quan et calgui
el teu jorn.

Dedicat al meu amic Jaume