ANIREM

Anirem cap a altres terres,
però el mar és sempre el mateix .
sempre guarda el regust
del passat que mai passa .

Demà, serà ahir, demà-passat
i l’ombra feixuga
d’un altre dia
inexorablement cau
cada capvespre.

Escorcollaré les meves butxaques,
cercant-hi l'escalfor molsuda
de la mà del pare,
i el teu bes a la mà.
I al hivern, el gust a mel enrocada.
El pare cridant,
-collons per ço Maria !-,
el pare estimant.
El gel, el fred
i els tremolors de la post guerra.

Mare ,
no et moris i a peu aniré a Montserrat.
Una, dues, deu vegades
i després cap.
Perdona’m, Rei del Sí,
Però estic cercant Seralpuc.
No et malfiïs,
si encara no el trobo.
Estic perdut,
el camí és molt llarg
i encara no sé
qui voldrà venir amb mi .