dimecres, 3 d’octubre del 2007

EL REI, LA MONARQUIA I JO

EL REI, LA MONARQUIA I JO.

Des de sempre he estat Republicà; però jo no milito en cap partit favorable a la República Espanyola. Senzillament perquè, jo humilment i amb tot orgull sóc català.
No més català. No soc catalanista. No sóc separatista i soc favorable a que Catalunya sigui uns república. De què pebrots m’haig de separar si jo, ja em sento lliure.
Altre cosa es, que pretenguin treure’m la llibertat. No ho aconseguiran, sóc massa vell, i tinc molta paciència i poc temps.
I que hi te de veure el Rei amb tot això? . Jo vaig ésser un, entre moltíssims que pertanyent a un partit nacionalista català, vaig mullar-me i vaig fer campanya positiva i activa pel SI. a la CONSTITUCIÓ .Això vol dir , que indirectament votava SI al Rei. A Espanya no els hi ha anat tant malament. Vam aconseguir arraconar el Bunker per sempre i obrir una escletxa a l’esperança..........................................?
Però SENYOR, han passat molts anys, i els nostres fills no es recorden, per que no hi eren. I encara que els hi expliquem, diuen papa - deixa estar aquest “rotllo”!!!
Aquest assumpte no és el meu.
I mentrestant, la seva família creix, i jo em preocupo –felicitats!. Però la gent apart dels viatges a Mallorca – vacances pagades - ens preguntem, però què més foten aquesta gent!
També em pregunto si Vostè té previst per DEMÀ alguna sortida per tots els seus fills i nets. Jo sap, tinc quatre fills, un gendre, dues joves i quasi quatre néts. Però tots, gràcies a Déu, treballen.
Ara vostè i d’altres se’ns espanten, perquè li han cremat unes quantes fotos. No n´hi ha per tant. No cal que tregui el Sant “Cristo” gros, i digui’ns fins quan i fins quants n´haurem de mantenir.