Moriré dempeus,
de nit,
i fitant la lluna.
Moriré sol,
i sens angoixa
repetiré els vostres noms.
Moriré, estimant el que ara estimo,
absent fins i tot d’absència
i buit de vida, m’escolaré cap el mai.
Voldria morir caminant,
davant de les obagues,
cap a Roca Estret,
sentint les olors de les vinyes
i el cant etern del meu bosc.
Deixaré, que el vent
em barregi pel torrent.
Vull sentir els seus sorolls,
la frescor de la meva aigua,
de les pedres i dels meus tolls.
Moriré dempeus
de nit
i fitant la lluna.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada