Mireu com es mou
el Maresme en el Novembre.
A Tiana, a la Riera d’en Font,
plomalls amb canyes seques
i pollancres groguenques.
Els pardals picotegen
les darreres figues dolces,
mentre la pluja fina mulla el carrer.
Brogit de motors,
cadenciosos, simultanis,
amb sorolls d’aigua trepitjada,
un cotxe darrera l’altre.
Una dona des del balcó,
treu el cap i mira el cel,
arrufa les celles,
es corda la bata
i tanca la porta... - fa fresca –
Instant d’una tarda de tardor.
Es fa fosc.
Una xemeneia treu fum blanquinós,
les persianes, totes verdes,
bateguen,
i el caqui de fruit madur,
roig fluorescent, artificial i tou,
és a punt pel cistell.
Les fulles a terra, rogenques,
tenen un color de tendre moribund,
i fan pudor d’enterrament,
de ciri de cera
i d’aigua beneita.
2 comentaris:
Hola, Carles, felicitats pel teu ràpid aprenentatge imformàtic.
Un peto, fins aviat Fina
Fina, ja és la tercera vegada que deixo aquest comentari.Moltes gràcies per estar atenta a les meves "parides".
Tu , si vols, hi pots col·laborar
tantes vegades com vullguis.
Petons mil. Els reparteixes
Publica un comentari a l'entrada