El mar vol apropar-se.
Són mil talps,
cent mil lloms
de rates d’aigua,
que es belluguen per un mar oliós,
que escolta passar els avions...
Brithis, Ibèria, Lufthansa...
Soroll sord, xiulejant.
I altre vegada el silenci.
El cant constant de la mar,
el moviment etern,
l’horitzó
sempre fix i rodó.
I jo ?
I tu ?
El mai,
l’espai,
l’esglai,
El déu,
el rei,
l’esclau.
Demà,
si encara ets jove
i les forces t’acompanyen,
el cor haurà vençut el cervell,
desenterra’m els ossos
de la platja i pregunteu-los-hi
el camí de Seralpuc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada