No vull pensar,
no vull sentir el vent
del teu anhel.
El meu cos
és massa humil,
per emprar
la teva mel.
Demà,
quant desperti el nou dia
i sentis en el teu pit
un ressò de melangia,
si encara penses en mi
i si encara creus que m’estimes,
jo, et prendré el teu neguit
i et donaré ma follia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada