Estic fastiguejat amb la política, els polítics, els mitjans de comunicació i potser, amb mi mateix. Sempre donant la volta a les mateixes coses. La qüestió, és anar embolicant, si pot ser empastifant, amb la merda més pudenta possible. Jo em pregunto, si aquesta gent és conscient del mal que fan amb les seves veritats, amb les seves mentides, inconcrecions i vacil·lacions.
Davant la veritat de que no ens havien convidat d’anar a la Biennal de Venècia, en Bargalló dimiteix. El govern de la Generalitat no li ho accepta i ell diu: D’acord doncs ja no plego. La meva dignitat queda salvada! I el Govern del país amb el cul a l ‘aire. No entenc res. Arriba un moment que “DE TANTO MAREAR LA PERDIZ” (de tant fer ballar la guatlla) ja no em recordo ni del nom dels personatges. És una vergonya. Tornaré a la poesia, al menys tot es una mentida de veritat.
Com dèiem en els jocs de petits -:UN, DOS, TRES...SALVATS...!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada