Vine, deixa’m xuclar el teu bo,
vull despenjar-me fins a les teves planures
i assedegar-me en les teves fonts.
Vull acariciar la teva herba
i escoltar en el teu ventre
els teus batecs, els teus sorolls.
No riguis no,
que encara ets verge,
i estimo encara
la vermellor
del teu rostre.
Demà,
quan hagi xuclat
la negror del teus pits
i la teva prada floreixi,
riu ben fort amb mi.
tal vegada haurem
arribat a Seralpuc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada