Trist,
molt trist
i el sol brilla.
Les mosques no paren,
esperant el llamp,
el sol picant i la pluja.
S’apropa la tempesta.
El vent,
sempre el vent,
fa acostar-se un tremolor
llunyà i constant.
De soroll impacient,
de remor rodolant,
sota el Castell,
de batalles llunyanes,
d’infantesa feliç,
d’adolescència enyorada.
Les ires del temps però
no han consumit
la vinya madura i fresca,
on jo,
hauria pogut
trobar Seralpuc.
En Jaume, l’amic,
envellit,
absent i trist
no ha conegut
qui l’estimava.
No he volgut,
ni he pogut passar de l’arc
i de la porta de la vida.
El meu dolor era massa intens
i el seu mirar, sense emoció.
Adéu, Jaume, adéu.
No vull destorbar,
la teva mort segura,
la teva mort propera.
Només demano al Gran Rei
de poder-nos retrobar
altre cop i amb joia,
en les vinyes fresques
i serenes de Seralpuc.
Trist, molt trist
i el sol brilla.
Castellolí, 25 de Setembre de 1978.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada